L’objectiu de l’estudi és elaborar una imatge de l’estat actual de Barcelona i posar a prova la seva accessibilitat. Per aconseguir-ho s’han analitzat més de 4.648 cruïlles i 530 km de carrer de 35 barris distribuïts en els 10 districtes.

La ciutat de Barcelona creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i el riu Llobregat. El municipi té una superfície de 10.030 ha, de les quals 7.484,8 són de sòl urbà, un 74,6%.

Es tracta d’una ciutat formada per 10 districtes i 73 barris, amb caràcters propis i condicionants urbans molt diferents. Els diversos nuclis dels antics municipis com Sarrià, Sant Andreu o Sant Martí, amb teixits compactes i carrers estrets, contrasten amb la trama de l’Eixample, projectada per Ildefons Cerdà i aprovada el 1860. Tanmateix, aquesta regularitat urbana desapareix amb les múltiples intervencions posteriors, com el Pla Jaussely o la transformació de la Barcelona Olímpica, que han acabat generant una ciutat molt diversa i connectada.

Actualment, en un context de millora de la qualitat de vida de la ciutadania, s’estan duent a terme múltiples actuacions per aconseguir una ciutat més verda, socialment justa i accessible; en definitiva, una ciutat per a tothom. És per això que l’estudi de l’accessibilitat de la via pública suposa un dels punts clau en el Pla d’accessibilitat universal de Barcelona, entenent que es tracta de l’espai més col·lectiu de la ciutat i que suposa una gran part de la seva superfície.

El marc normatiu principal que s’ha utilitzat com a referència ha estat l’Ordre VIV/561/2010. Aquesta ordre delimita i defineix l’itinerari de vianants accessible, un espai d’1,80 m d’amplada i 2,20 m d’alçària adjacent a façana, àmbit d’estudi d’aquest pla. A més d’aquest marc normatiu, l’anàlisi de la via pública ha anat més enllà i ha recollit altres aspectes amb la intenció d’obrir la mirada i poder aspirar a convertir Barcelona en una ciutat encara més oberta i inclusiva.