Un recurs visual i entenedor per millorar l’accessibilitat física i comunicativa als museus de la ciutat.

Els centres museístics ja gaudeixen d’un alt nivell d’accessibilitat, millorant les condicions tant en termes d’arribada als edificis, serveis bàsics (serveis, mobiliari, ascensors, etc.) i atenció personalitzada als usuaris. L’encàrrec de creació d’aquesta guia buscava millorar l’accessibilitat dels espais expositius en el moment de la seva concepció o disseny, i així evitar possibles barreres en aquests espais de participació cultural.

descarregar document

Garantir l’accessibilitat d’aquestes activitats permet la participació en condicions d’igualtat en aquest àmbit cultural d’una àmplia part de la societat, mostrant la sensibilitat en vers els usuaris i les seves necessitats. Les propostes recollides busquen evitar pràctiques comunes que, pel desconeixement de les persones amb diversitat, dificulten l’accessibilitat.

L’objectiu és que progressivament tots els espais expositius (permanents i temporals) es dissenyin amb pautes de disseny universal. De forma esquemàtica es podrien anomenar “requisits DALCO”, es basen en:

  • Deambulació: Es refereix a la mobilitat, tant horitzontal com vertical; aquesta mobilitat pot ser a través dels mitjans propis de cada individu, o a través d’ajudes tècniques (cadires de rodes, crosses,…) o mitjançant l’ús de mitjans de transport.
  • Aprehesió: Es refereix a les capacitats d’aprehendre, arribar i agafar, i engloba no sols l’abast manual, sinó també l’abast auditiu i el visual.
  • Localizació: L’usuari ha de conèixer en cada moment on es troba i on trobar informació per trobar alguna cosa o algú. Aquest concepte engloba i fa referència a molts altres com orientació o senyalització.
  • Comunicació: Entenent per comunicació els processos d’emetre, rebre i intercanviar informació a través de diversos canals: oral, escrit, visual, auditiu,…